Una vegada finalitzada la travessa sobre dues rodes, encara ens van quedar uns dies per aprofitar i descobrir a peu alguns dels racons més bells d'aquesta illa, ideals per a complementar la ruta en bici i tenir una perspectiva des d'un punt de vista diferent. Només són algunes idees i si algú necessita més informació només cal buscar-ho a la xarxa, doncs són indrets ben emblemàtics i coneguts de Gran Canària.
Barranco de las Vacas
 |
| L'espectacular Barranco de las Vacas |
Es tracta d'un espectacular barranc de formes i colors realment impressionants. Salvant les distàncies aquest indret té certa semblança amb el Antelope Canyon d'Estats Units, encara que aquesta versió canària és força més modesta i les formes espectaculars tan sols es donen en un tram ben curt del barranc. Per això nosaltres ho vam allargar una mica fent una volta de 7 kms remuntant per un altre barranc i retornant després per un altre lloc.
 |
| Accedint al Barranco de las Vacas |
El paisatge de l'entorn no és especialment singular, però tan sols entrar en aquest tram del Barranco de las Vacas, sembla talment com si penetressis en un univers màgic de suggestives formes i colors, creats per l'erosió de l'aigua sobre els diferents estrats de roca rogenca durant milers d'anys. Està situat en un sector bastant sec de Gran Canària, on la precipitació anual és ben minsa, però de tant en tant baixa alguna torrentada que excava lleugerament aquest substrat relativament tou.
 |
| Caminant pel Barranco de las Vacas |
El Barranco de la Vacas es troba situat molt a prop de la població d'Agüimes, on vam dormir la primera nit de la travessa en bicicleta i on vam repetir una vegada finalitzada, ja que era un poble ben tranquil, amb un casc antic realment bonic i alguns restaurants molt acollidors. De fet el barranc es troba a 5 minuts de cotxe i, si no es vol caminar, es pot visitar el tram més interessant aparcant gairebé al costat.
Roque Nublo
 |
| Al costat de l'espectacular monolit del Roque Nublo les persones semblen formigues |
Sens dubte no podia faltar una excursió al Roque Nublo, icona de Gran Canària i indret de peregrinació de natius i turistes. Es troba situat dins del Parque Rural del Nublo i està declarat també Monument Natural, i no és per menys doncs la seva estampa és impressionant i no deixa indiferent a ningú, ni tan sols als antics aborigens, per als quals aquest era un lloc de culte on hi feien cerimònies religioses.
 |
| El paisatge de l'entorn del Roque Nublo també és espectacular |
Sabíem que era un indret bastant concorregut i que la majoria de gent hi accedia des de l'est, pel camí més curt, així que nosaltres vam decidir arribar-hi des del sud-oest, realitzant una excursió circular una mica més llarga, i la veritat és que la vam encertar, doncs no vam trobar ningú fins que no vam ser ben a prop del Roque Nublo, on s'ajuntava amb el camí principal i l'acumulació de visitants ja era considerable.
 |
| La silueta del Roque Nublo venint del sud |
Quan ens va aparèixer l'estampa impressionant del Roque Nublo vam notar una irresistible atracció cap a aquell monument geològic, digne de les benediccions fins i tot de l'ànima més profana. L'explosió florística de les tabaibes i ginestes donava també una nota de color sobre aquell territori dominat pels colors torrats de la roca volcànica i el verd de les pinedes de pi canari.
 |
| Contemplant el Roque Nublo |
El Roque Nublo no va treure només l'atenció dels aborigens, sinó que com tots els grans monòlits, també es va convertir en la meta d'escaladors, fins que l'any 1.932 una cordada alemanya va coronar el seu cim, de 1.813 metres d'altitud, després d'escalar els gairebé 90 metres de paret vertical des de la base. Evidentment encara no havia estat declarat Monument Nacional ni estava tan protegit per la legislació.
 |
| Apropant-nos al Roque Nublo i al Roque de la Rana |
El Roque Nublo és també el segon cim més alt de Gran Canària (després del Morro de la Agujereada, situat al Pico de las Nieves, per on vam passar durant la travessa en bicicleta) i la forma geològica situada al seu costat, de menys altitud, és coneix amb el nom de la Rana, tot i que nosaltres no vam saber veure-li la similitud amb l'amfibi saltarí.
 |
| L'erosió ha acabat esculpint les espectaculars formes geològiques del Parque Rural del Nublo |
Dels 5 episodis volcànics que van formar Gran Canària, va ser durant el segon quan es va forjar el Roque Nublo, a partir d'una colada volcànica que s'ha anat erosionant durant els últims milions d'anys fins a quedar amb la forma que podem contemplar avui en dia, convertint-se en un dels monòlits més grans del món.
 |
| Caminant pel Tablón cap als roques Nublo i de la Rana |
Els roques Nublo i de la Rana es troben situats sobre una plataforma pètria elevada, tallada per contundents penya-segats i coneguda com El Tablón, talment com si fos una tarima o un escenari sobre el que la natura havia col·locat aquelles impressionants escultures de pedra, just al bell mig de l'illa. Aquest tram ja era comú amb el camí principal i estava força més concorregut.
 |
| Absorbint energia... |
Després de les típiques fotos per la zona dels roques i gaudir de les impressionants vistes sobre el Roque de Bentayga, la caldera de Tejeda i l'entorn volcànic de l'illa, ja només ens quedava tancar el cercle tornant per un altre lloc. Definitivament, l'excursió al Roque Nublo és una ruta obligada a Gran Canària, tant per l'espectacularitat del monòlit com de tot l'entorn del Parque Rural del Nublo.
 |
| Contemplant el Roque de Bentayga i la Caldera de Tejeda des del mirador del costat del Roque Nublo |
Cuatro Puertas
 |
| Visitant el jaciment troglodític de Cuatro Puertas |
Aquesta és una visita de caire més cultural que recomanem per situar-nos en el context del mode de vida existent a Gran Canària abans de l'arribada dels espanyols. Es tracta d'un jaciment arqueològic troglodític aborigen format per una sèrie de coves excavades en la vermellosa roca volcànica de la Montaña Bermeja, a uns 300 metres sobre el nivell del mar. Per accedir-hi vam caminar només uns 10 minuts des de l'aparcament i la visita a tot el recinte va durar menys d'una hora.
 |
| Tres de les quatre portes que fan d'entrada a una gran cavitat excavada a la roca |
Són coves artificials excavades amb eines manuals pels aborigens pre-hispànics, d'entre les quals destaca un recinte enorme amb quatre entrades excavades en forma de porta i que dóna nom al jaciment troglodític de Cuatro Puertas. La dimensió de la sala, de gairebé 20 metres de llargada, és impressionant, més si tenim en compte les eines rudimentàries amb les que va ser excavada.
 |
| L'entrada a la Cueva de los Papeles |
El recinte compta amb un gran nombre de coves, com ara la Cueva de los Papeles, de planta circular, on s'han trobat gravats aborigens a les parets, representant triangles púbics relacionats amb els ritus de la fertilitat. Posteriorment, en temps més recents i abans de que fos declarada parc arqueològic, aquesta cova va estar habitada per un matrimoni.
 |
| Las Cuevas de los Pilares, amb el poble de Piletillas al fons |
A la cara sud de la Montaña Bermeja s'hi troben tot el grup de cavitats excavades a la roca conegudes com las Cuevas de los Pilares, que complien les funcions d'habitatge o graners, moltes d'elles comunicades per passadissos i túnels. Precisament en aquest indret és on l'any 1954 es va filmar part de la pel·lícula Tirma, que narrava les aventures d'una princesa canària (Silvana Pampanini) i un oficial castellà (Marcello Mastroianni).
 |
| Cuatro Puertas és una interessant aproximació al món dels aborigens canaris |
Així doncs, aquesta és una excursió per aproximar-nos una mica al desconegut món dels aborigens canaris i que pot ser un bon complement a una altra activitat diària. Per cert, malgrat que al recinte no feien pagar, vam estar sols gairebé tota l'estona, una mostra més de que, tot i la gran diversitat de possibilitats que ens ofereix Gran Canària, la majoria prefereixen el turisme de sol i platja.
Amb aquestes tres idees per complementar una travessa en bicicleta per Gran Canària, vam acabar el nostre periple per aquesta illa que ens va seduir amb els seus paisatges i els seus racons amagats, lluny de la massificació dels indrets més turístics i on vam poder descobrir la seva ànima més genuïna i assaborir els seus paisatges més feréstecs i solitaris. Un territori nascut de la fúria dels volcans, d'un pols entre el foc i l'aigua, és garantia de que no ens decebrà mai...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada