Aquí no pretenem escriure una guia turística sobre Gran Canària, doncs de ben segur que a internet mateix podeu trobar informació molt més completa i detallada de la que us podríem oferir. El nostre propòsit només és intentar donar un cop de mà a tothom qui es vulgui aventurar a pedalar per aquesta illa i compartir informació i suggeriments que creiem que poden resultar interessants a l'hora de preparar el viatge.
RECORREGUT
A mitjans de març del 2019, ja acabant l'hivern, la Montse i jo ens vam escapar una setmana a Gran Canària per a realitzar una petita travessa ciclística de 4 dies mirant de, més o menys, circumval·lar l'illa, seguint la filosofia d'altres viatges, és a dir intentant pedalar per carreteres secundàries, pistes de terra i camins, a la recerca dels paratges més feréstecs i espectaculars.
Vam realitzar quatre etapes amb un total de 230 kms i 6.900 metres de desnivell positiu acumulat, pedalant per carreteres, pistes i camins de tot tipus, per un terreny ben variat, des de camins sobre terra volcànica fins a sinuosos senders per dins dels boscos de pi canari, passant per antics camins empedrats i paisatges desèrtics que ens recordaven bastant al Marroc (Marroc en Bici).
La idea inicial era perimetrar l'illa per la costa, però finalment ens va semblar més interessant retallar una part per l'interior, passant així per la seva cota màxima i pels bonics pobles de muntanya interiors. D'aquesta manera ens emportàvem una impressió més complerta dels diferents paisatges i territoris d'aquesta illa tan plena de contrasts.
Com que la travessa constava només de 4 etapes, aquesta vegada vam decidir no portar les nostres bicicletes de casa i estalviar-nos tota la moguda d'empaquetar les bicicletes i transportar-les a l'avió, sense comptar que havíem de pagar més pel sobre cost de les bicis que pel mateix bitllet. Això de viatjar amb la bici a l'avió cada dia s'encareix més!
I posats a llogar vam triar un parell de bicicletes elèctriques amb força recorregut de suspensió, ja que teníem la intenció d'aventurar-nos pels pedregosos senders d'aquesta illa volcànica on l'ajuda elèctrica ens ajudaria a superar l'accidentada orografia i les fortes pendents. La veritat és que fou un encert, tenint en compte el tipus de travessa que vam realitzar.
En consonància amb l'estil de ruta que aquesta vegada volíem portar a terme, vam optar per no portar alforges ni transportin, tan sols una petita motxilla a l'esquena on havíem de portar tot l'equipatge dels quatre dies, o sigui que a l'hora de preparar-lo vam haver de ser encara més minimalistes del que acostumem a ser.
Gràcies a aquest esforç vam guanyar molta versatilitat i vam poder atrevir-nos amb itineraris força tècnics i feréstecs, realitzant molts kms per senders i per terrenys de considerable dificultat, potser a vegades massa i tot i ens va tocar arrossegar la bicicleta a peu força estona, més del que ens hagués agradat, però és el preu que té aventurar-se pels itineraris més tècnics quan es fa una travessa.
Per si algú s'anima a seguir el mateix itinerari que nosaltres, volem remarcar i deixar ben clar que vam realitzar trams força llargs de sender gens ciclables i que ens va tocar caminar arrossegant la bici durant força estona. Per sort això només va ser en alguns trams molt concrets que ja trobareu detallats a l'etapa corresponent explicada en el següent enllaç de wikiloc.
QUAN ANAR-HI
Lanzarote i Fuerteventura poden ser illes adequades per a fer-hi una travessa ciclística a l'hivern, però el relleu de Gran Canària ja és més contundent i nosaltres vam pedalar bastants kms per les terres altes, especialment la segona etapa on vam ascendir al Pico de las Nieves (1.950 metres) i vam rodar molts kms per sobre dels mil metres, per això vam preferir mesos més càlids per a realitzar la travessa.
Tot i que nosaltres vam gaudir tots els dies d'un temps excepcional, és força normal que l'illa presenti nuvolositat i boires a les parts altes i al nord. Això es degut a que habitualment bufen els vents alisis, provinents del nord-est, que atrapen la humitat del mar i la condensen a les parts més altes al xocar amb el relleu més alts de Gran Canària. Així doncs és habitual que faci un dia ben assolellat al sud i el nord estigui cobert de núvols.
Per aquest motiu potser és més recomanable viatjar-hi més cap a la primavera o tardor, i ho diem per experiència, ja que nosaltres hem viatjat a l'hivern per Tenerife, la Palma, el Hierro i la Gomera, que també són illes amb relleus considerables, i hem patit bastants dies de fred i boira poc agradables per pedalar. En canvi també hem pedalat a l'hivern per Fuerteventura i Lanzarote gaudint d'un temps ben bo.
A l'estiu hi ha més turisme i també hi fa massa calor, tot i que aquesta sempre serà més suau i suportable que a gran part de l'Espanya peninsular, així que tampoc és una època per a descartar. Per tant, si podeu elegir, recomanem anar-hi des del març fins a mitjans de juny i del setembre al novembre. Nosaltres vam fer la travessa a mitjans de març i vam tenir un temps excel·lent per a pedalar.
ESTAT DE LES CARRETERES I TRÀNSIT
Teníem el record recent de la travessa en bici per l'illa de El Hierro, on vam trobar un trànsit tan escàs com qualsevol cicloturista podria arribar a desitjar, que ens feia por trobar les carreteres de Gran Canària massa saturades, però vam comprovar que el seu trànsit era inferior al que la concurrència de les seves platges més turístiques podria fer sospitar, si més no durant el mes de març.
Les carreteres secundàries de muntanya tenien un trànsit ben mins, com ara la que remuntava el Barranco de Mogan, però algun tram que vam fer per carreteres més importants, com ara el tram que vam fer de la carretera costera de l'oest de l'illa, tampoc van resultar estar molt transitades, així que vam poder gaudir de certa tranquil·litat quan ens va tocar pedalar per les carreteres de Gran Canària.
En quant a l'estat de les carreteres podem assegurar que les vam trobar en un estat impecable, si més no les que vam fer nosaltres. Tant de bo les carreteres secundàries del nostre estimat Pallars estiguessin la meitat de bé!
SEGURETAT
Gran Canària ens va semblar una illa ben segura. Evidentment als indrets més turístics s'ha de ser una mica previngut, igual que passa a tots els llocs més concorreguts, però la seguretat no és un tema que ens hagi de preocupar.
MENJAR
La gatronomia de Gran Canària ens va agradar per la seva senzillesa, basada sobretot en productes bàsics, molts d'ells locals com ara el peix, les patates o la carn de cabra.
Com a entrant mai podien faltar les "papas arrugadas", tot un clàssic de les Canàries, també molt present en aquesta illa, ideals per acompanyar molts tipus de plats. Són patates petites bullides amb molta sal i acompanyades de mojo verde i mojo rojo, un parell de salses molt saboroses fetes a base de pebrots verds i julivert el primer, i pebrot vermell i pebre vermell el segon. El mojo rojo o picón pot ser més o menys picant segons el lloc.
Un plat tradicional que jo acostumava a demanar als restaurants casolans (anomenats també guachinches) era el cochino en adobo, més conegut com a Carne Fiesta. Es tracta de carn de porc adobada i tallada a trossets petits, ben condimentada amb espècies, un rajolí de vi blanc i després ben fregida i acompanyada de "papas". També era un entusiasta de la Ropa Vieja, un nom curiós, per a un "puchero" fet a base de carn trossejada, cigrons, verdures variades i brou. A les cartes també era habitual el Potaje de Berros, fet a base de creixens (berros), blat de moro, diverses verdures i trossos de costella de porc. El peix més típic canari és la Vieja, un peix blanc autòcton de les Canàries que viu als fons rocosos i que nosaltres vam trobar molt gustós. Un altre element molt típic de Gran Canària i de tot l'arxipèlag és el Gofio, una farina torrada de diversos cereals i que ja era la base alimentària dels aborigens pre-hispànics. Està molt integrat a la gastronomia canària i es pot menjar de maneres molt diverses, com ara amb llet, amb potatges, escaldat, amb plàtan, mel, etc.
I per acompanyar aquests menjars i refrescar-nos una mica de les calors tropicals, no hi havia res com tastar alguna de les cerveses artesanes locals!
DORMIR
Aquest cop la travessa en bicicleta només era de 4 etapes i 3 nits, a més a més totes les etapes acabaven en algun poble on hi havia diversos allotjaments, així que vam deixar la tenda de campanya, el sac i la màrfega a casa. Això també ens va permetre anar força més lleugers d'equipatge i ser molt més versàtils alhora d'afrontar pistes en mal estat i senders tècnics.
Així doncs no vam tenir problema en trobar allotjaments on passar la nit (a preus bastant moderats al no ser temporada alta) ni bars o restaurants on sopar i esmorzar. La primera nit de la travessa la vam passar a Agüimes, un poble amb un casc antic molt bonic, i la segona a Artenara, on vam dormir en una de les moltes cases-cova que hi ha excavades a la roca i que encara s'usen com a vivenda.
BICICLETA I EQUIPATGE
Aquest era el segon viatge sobre dues rodes on vam decidir llogar bicicletes elèctriques (el primer fou a la Volta a El Hierro en Bicicleta) i, tot i que aquesta mateixa travessa també l'haguéssim pogut fer amb una bici convencional, la veritat és que fou tot un encert, sobretot tenint en compte l'abrupta orografia de Gran Canària i la forta pendent d'alguna de les pistes i senders que vam fer.
Elèctrica o no, el que sí és indispensable si es vol realitzar aquesta mateixa ruta, és una bicicleta de muntanya de doble suspensió, ja que vam realitzar molts kms per senders força tècnics i pedregosos. De totes maneres això al final depèn de l'itinerari que es vulgui fer, doncs si es vol realitzar una travessa amb bici rígida i alforges segur que hi ha bones pistes i carreteres per on pedalar.
Tot i no ser temporada alta turísticament parlant, sí que ho era des del punt de vista del lloguer de bicicletes, doncs hi havia infinitat d'esportistes (amateurs i professionals) fugint de l'hivern del nord d'Europa, motiu pel qual no vam trobar una gran varietat de bicicletes disponibles, menys encara si tenim en compte que ens vam espavilar una mica tard i les vam llogar pocs dies abans de marxar.
Nosaltres les vam llogar a l'empresa Free-Motion i només tenien disponibles unes bicis "enduro", més agressives i amb força més recorregut de suspensió del que buscàvem, però amb vistes del tipus de camins que ens vam trobar, la veritat és que ja ens van anar prou bé. Sortosament no vam tenir cap avaria ni cap problema tècnic i cada nit vam poder carregar les bateries sense cap inconvenient.
Per primera vegada no portàvem cap alforja ni transportin, així que vam haver de minimitzar al màxim l'equipatge i ho portàvem tot en una petita motxilla que dúiem a l'esquena. Evidentment no portàvem tenda, ni sac, ni roba d'abric, i això ens va permetre anar molt lleugers i ser molt versàtils i àgils alhora d'afrontar senders i camins complicats.
I PER ACABAR... EL MÉS IMPORTANT!!
Bé, ara ja només falten les ganes de pedalar i la motivació!
La veritat és que viatjar amb bicicleta és dur, la exigència física és alta i les incomoditats són moltes, però la relació amb el paisatge, les experiències viscudes i el tracte amb la gent compensen àmpliament, si més no al final del viatge, quan ho valores tot en conjunt, doncs hi ha moments de mal temps, problemes mecànics o cansament infinit que et preguntes que collons hi fas allí.
Paisatges grandiosos que se'ns van impregnant a ritme de pedal, quedant gravats a la retina per sempre més i que, potser, faran possible que alguna nit des de casa, a molts quilometres de distància, puguis reviure aquell instant tant sols tancant els ulls, mentre un somriure dolç se't dibuixa a la cara.
Cada dia és una nova i petita aventura on el paisatge transcorre a un ritme assimilable per la nostra ment, els fets i les imatges es poden anar digerint sense presses, amarant-nos de sensacions, gaudint del present i assaborint els petits moments que ens regala el viatge. Aquests petits grans instants són els que et recorden que...
la vida no es mesura per les vegades que respires sinó pels moments que et deixen sense alè...
I si em permeteu citar un tros del pròleg que vaig escriure al llibre Alta Ribagorça, 17 excursions en Btt: "Tot viatge físic és també un viatge interior, doncs no es tracta d’anar quan més lluny millor sinó de fer-ho amb els ulls ben oberts i l’ànima com una esponja, capaç d’absorbir tots aquells detalls que la nostra curiositat és capaç d’apreciar. I viatjar es pot fer per terres exòtiques de regions llunyanes però també per mil indrets fascinants del nostre petit país i, fins i tot, pels suburbis de la nostra ciutat. El viatge en totes les seves formes i dimensions pot ser molt enriquidor, dependrà sobretot de la nostra actitud."
Per això us animo a posar el rumb cap allí on indiqui aquell explorador que tots portem a dins i a viure el present amb tota la intensitat.
 |
| Gran Canària és la tercera illa més gran de l'arxipèlag |
A mitjans de març del 2019, ja acabant l'hivern, la Montse i jo ens vam escapar una setmana a Gran Canària per a realitzar una petita travessa ciclística de 4 dies mirant de, més o menys, circumval·lar l'illa, seguint la filosofia d'altres viatges, és a dir intentant pedalar per carreteres secundàries, pistes de terra i camins, a la recerca dels paratges més feréstecs i espectaculars.
 |
| En vermell la travessa de 4 etapes que vam realitzar per Gran Canària |
Vam realitzar quatre etapes amb un total de 230 kms i 6.900 metres de desnivell positiu acumulat, pedalant per carreteres, pistes i camins de tot tipus, per un terreny ben variat, des de camins sobre terra volcànica fins a sinuosos senders per dins dels boscos de pi canari, passant per antics camins empedrats i paisatges desèrtics que ens recordaven bastant al Marroc (Marroc en Bici).
 |
| Vista en perspectiva (3D) de la travessa per Gran Canària |
La idea inicial era perimetrar l'illa per la costa, però finalment ens va semblar més interessant retallar una part per l'interior, passant així per la seva cota màxima i pels bonics pobles de muntanya interiors. D'aquesta manera ens emportàvem una impressió més complerta dels diferents paisatges i territoris d'aquesta illa tan plena de contrasts.
 |
| Pedalant per Gran Canària amb bicicletes de lloguer |
Com que la travessa constava només de 4 etapes, aquesta vegada vam decidir no portar les nostres bicicletes de casa i estalviar-nos tota la moguda d'empaquetar les bicicletes i transportar-les a l'avió, sense comptar que havíem de pagar més pel sobre cost de les bicis que pel mateix bitllet. Això de viatjar amb la bici a l'avió cada dia s'encareix més!
 |
| En bicicleta per l'accidentada orografia de Gran Canària |
I posats a llogar vam triar un parell de bicicletes elèctriques amb força recorregut de suspensió, ja que teníem la intenció d'aventurar-nos pels pedregosos senders d'aquesta illa volcànica on l'ajuda elèctrica ens ajudaria a superar l'accidentada orografia i les fortes pendents. La veritat és que fou un encert, tenint en compte el tipus de travessa que vam realitzar.
 |
| Aquesta vegada vam optar per no portar alforges |
En consonància amb l'estil de ruta que aquesta vegada volíem portar a terme, vam optar per no portar alforges ni transportin, tan sols una petita motxilla a l'esquena on havíem de portar tot l'equipatge dels quatre dies, o sigui que a l'hora de preparar-lo vam haver de ser encara més minimalistes del que acostumem a ser.
 |
| En bicicleta pels feréstecs paisatges de Gran Canària |
Gràcies a aquest esforç vam guanyar molta versatilitat i vam poder atrevir-nos amb itineraris força tècnics i feréstecs, realitzant molts kms per senders i per terrenys de considerable dificultat, potser a vegades massa i tot i ens va tocar arrossegar la bicicleta a peu força estona, més del que ens hagués agradat, però és el preu que té aventurar-se pels itineraris més tècnics quan es fa una travessa.
 |
| Baixant en bici pels corriols de Gran Canària |
Per si algú s'anima a seguir el mateix itinerari que nosaltres, volem remarcar i deixar ben clar que vam realitzar trams força llargs de sender gens ciclables i que ens va tocar caminar arrossegant la bici durant força estona. Per sort això només va ser en alguns trams molt concrets que ja trobareu detallats a l'etapa corresponent explicada en el següent enllaç de wikiloc.
QUAN ANAR-HI
 |
| Contemplant el Pico de las Nieves, de 1.950 metres d'altura |
Lanzarote i Fuerteventura poden ser illes adequades per a fer-hi una travessa ciclística a l'hivern, però el relleu de Gran Canària ja és més contundent i nosaltres vam pedalar bastants kms per les terres altes, especialment la segona etapa on vam ascendir al Pico de las Nieves (1.950 metres) i vam rodar molts kms per sobre dels mil metres, per això vam preferir mesos més càlids per a realitzar la travessa.
 |
| Durant la travessa en bici per Gran Canària vam gaudir d'un temps molt estable i assolellat |
Tot i que nosaltres vam gaudir tots els dies d'un temps excepcional, és força normal que l'illa presenti nuvolositat i boires a les parts altes i al nord. Això es degut a que habitualment bufen els vents alisis, provinents del nord-est, que atrapen la humitat del mar i la condensen a les parts més altes al xocar amb el relleu més alts de Gran Canària. Així doncs és habitual que faci un dia ben assolellat al sud i el nord estigui cobert de núvols.
 |
| La primavera i la tardor són les millors èpoques per a pedalar per Gran Canària |
Per aquest motiu potser és més recomanable viatjar-hi més cap a la primavera o tardor, i ho diem per experiència, ja que nosaltres hem viatjat a l'hivern per Tenerife, la Palma, el Hierro i la Gomera, que també són illes amb relleus considerables, i hem patit bastants dies de fred i boira poc agradables per pedalar. En canvi també hem pedalat a l'hivern per Fuerteventura i Lanzarote gaudint d'un temps ben bo.
 |
| Nosaltres hi vam anar a mitjans de març i la temperatura era ben bona per a pedalar |
A l'estiu hi ha més turisme i també hi fa massa calor, tot i que aquesta sempre serà més suau i suportable que a gran part de l'Espanya peninsular, així que tampoc és una època per a descartar. Per tant, si podeu elegir, recomanem anar-hi des del març fins a mitjans de juny i del setembre al novembre. Nosaltres vam fer la travessa a mitjans de març i vam tenir un temps excel·lent per a pedalar.
ESTAT DE LES CARRETERES I TRÀNSIT
 |
| A Gran Canària ens vam trobar menys trànsit del que havíem suposat |
Teníem el record recent de la travessa en bici per l'illa de El Hierro, on vam trobar un trànsit tan escàs com qualsevol cicloturista podria arribar a desitjar, que ens feia por trobar les carreteres de Gran Canària massa saturades, però vam comprovar que el seu trànsit era inferior al que la concurrència de les seves platges més turístiques podria fer sospitar, si més no durant el mes de març.
 |
| Remuntant el Barranco de Mogan |
Les carreteres secundàries de muntanya tenien un trànsit ben mins, com ara la que remuntava el Barranco de Mogan, però algun tram que vam fer per carreteres més importants, com ara el tram que vam fer de la carretera costera de l'oest de l'illa, tampoc van resultar estar molt transitades, així que vam poder gaudir de certa tranquil·litat quan ens va tocar pedalar per les carreteres de Gran Canària.
 |
| Les carreteres que vam pedalar estaven en un estat excel·lent |
En quant a l'estat de les carreteres podem assegurar que les vam trobar en un estat impecable, si més no les que vam fer nosaltres. Tant de bo les carreteres secundàries del nostre estimat Pallars estiguessin la meitat de bé!
SEGURETAT
Gran Canària ens va semblar una illa ben segura. Evidentment als indrets més turístics s'ha de ser una mica previngut, igual que passa a tots els llocs més concorreguts, però la seguretat no és un tema que ens hagi de preocupar.
MENJAR
La gatronomia de Gran Canària ens va agradar per la seva senzillesa, basada sobretot en productes bàsics, molts d'ells locals com ara el peix, les patates o la carn de cabra.
 |
| Papas arrugadas amb mojo rojo i verde |
Com a entrant mai podien faltar les "papas arrugadas", tot un clàssic de les Canàries, també molt present en aquesta illa, ideals per acompanyar molts tipus de plats. Són patates petites bullides amb molta sal i acompanyades de mojo verde i mojo rojo, un parell de salses molt saboroses fetes a base de pebrots verds i julivert el primer, i pebrot vermell i pebre vermell el segon. El mojo rojo o picón pot ser més o menys picant segons el lloc.
Un plat tradicional que jo acostumava a demanar als restaurants casolans (anomenats també guachinches) era el cochino en adobo, més conegut com a Carne Fiesta. Es tracta de carn de porc adobada i tallada a trossets petits, ben condimentada amb espècies, un rajolí de vi blanc i després ben fregida i acompanyada de "papas". També era un entusiasta de la Ropa Vieja, un nom curiós, per a un "puchero" fet a base de carn trossejada, cigrons, verdures variades i brou. A les cartes també era habitual el Potaje de Berros, fet a base de creixens (berros), blat de moro, diverses verdures i trossos de costella de porc. El peix més típic canari és la Vieja, un peix blanc autòcton de les Canàries que viu als fons rocosos i que nosaltres vam trobar molt gustós. Un altre element molt típic de Gran Canària i de tot l'arxipèlag és el Gofio, una farina torrada de diversos cereals i que ja era la base alimentària dels aborigens pre-hispànics. Està molt integrat a la gastronomia canària i es pot menjar de maneres molt diverses, com ara amb llet, amb potatges, escaldat, amb plàtan, mel, etc.
I per acompanyar aquests menjars i refrescar-nos una mica de les calors tropicals, no hi havia res com tastar alguna de les cerveses artesanes locals!
DORMIR
 |
| Centre de la Aldea de San Nicolás, on vam dormir la última nit de la travessa |
Aquest cop la travessa en bicicleta només era de 4 etapes i 3 nits, a més a més totes les etapes acabaven en algun poble on hi havia diversos allotjaments, així que vam deixar la tenda de campanya, el sac i la màrfega a casa. Això també ens va permetre anar força més lleugers d'equipatge i ser molt més versàtils alhora d'afrontar pistes en mal estat i senders tècnics.
 |
| Una de les cases cova d'Artenara |
Així doncs no vam tenir problema en trobar allotjaments on passar la nit (a preus bastant moderats al no ser temporada alta) ni bars o restaurants on sopar i esmorzar. La primera nit de la travessa la vam passar a Agüimes, un poble amb un casc antic molt bonic, i la segona a Artenara, on vam dormir en una de les moltes cases-cova que hi ha excavades a la roca i que encara s'usen com a vivenda.
BICICLETA I EQUIPATGE
 |
| Aquesta vegada vam decidir llogar bicis elèctriques |
Aquest era el segon viatge sobre dues rodes on vam decidir llogar bicicletes elèctriques (el primer fou a la Volta a El Hierro en Bicicleta) i, tot i que aquesta mateixa travessa també l'haguéssim pogut fer amb una bici convencional, la veritat és que fou tot un encert, sobretot tenint en compte l'abrupta orografia de Gran Canària i la forta pendent d'alguna de les pistes i senders que vam fer.
 |
| La doble suspensió ens va anar molt bé pel tipus de travessa que vam fer |
Elèctrica o no, el que sí és indispensable si es vol realitzar aquesta mateixa ruta, és una bicicleta de muntanya de doble suspensió, ja que vam realitzar molts kms per senders força tècnics i pedregosos. De totes maneres això al final depèn de l'itinerari que es vulgui fer, doncs si es vol realitzar una travessa amb bici rígida i alforges segur que hi ha bones pistes i carreteres per on pedalar.
 |
| L'ajuda elèctrica ens va ajudar a afrontar trams de pendent considerable |
Tot i no ser temporada alta turísticament parlant, sí que ho era des del punt de vista del lloguer de bicicletes, doncs hi havia infinitat d'esportistes (amateurs i professionals) fugint de l'hivern del nord d'Europa, motiu pel qual no vam trobar una gran varietat de bicicletes disponibles, menys encara si tenim en compte que ens vam espavilar una mica tard i les vam llogar pocs dies abans de marxar.
 |
| Les bicis es van portar prou bé i no vam tenir cap problema tècnic |
Nosaltres les vam llogar a l'empresa Free-Motion i només tenien disponibles unes bicis "enduro", més agressives i amb força més recorregut de suspensió del que buscàvem, però amb vistes del tipus de camins que ens vam trobar, la veritat és que ja ens van anar prou bé. Sortosament no vam tenir cap avaria ni cap problema tècnic i cada nit vam poder carregar les bateries sense cap inconvenient.
 |
| Aquesta vegada no portàvem ni alforges ni transportin |
Per primera vegada no portàvem cap alforja ni transportin, així que vam haver de minimitzar al màxim l'equipatge i ho portàvem tot en una petita motxilla que dúiem a l'esquena. Evidentment no portàvem tenda, ni sac, ni roba d'abric, i això ens va permetre anar molt lleugers i ser molt versàtils i àgils alhora d'afrontar senders i camins complicats.
I PER ACABAR... EL MÉS IMPORTANT!!
Bé, ara ja només falten les ganes de pedalar i la motivació!
 |
| La relació amb el paisatge compensa la duresa de viatjar en bici |
La veritat és que viatjar amb bicicleta és dur, la exigència física és alta i les incomoditats són moltes, però la relació amb el paisatge, les experiències viscudes i el tracte amb la gent compensen àmpliament, si més no al final del viatge, quan ho valores tot en conjunt, doncs hi ha moments de mal temps, problemes mecànics o cansament infinit que et preguntes que collons hi fas allí.
 |
| Paisatges grandiosos que es queden gravats a la retina |
Paisatges grandiosos que se'ns van impregnant a ritme de pedal, quedant gravats a la retina per sempre més i que, potser, faran possible que alguna nit des de casa, a molts quilometres de distància, puguis reviure aquell instant tant sols tancant els ulls, mentre un somriure dolç se't dibuixa a la cara.
 |
| Cada dia és una nova i petita aventura... |
Cada dia és una nova i petita aventura on el paisatge transcorre a un ritme assimilable per la nostra ment, els fets i les imatges es poden anar digerint sense presses, amarant-nos de sensacions, gaudint del present i assaborint els petits moments que ens regala el viatge. Aquests petits grans instants són els que et recorden que...
la vida no es mesura per les vegades que respires sinó pels moments que et deixen sense alè...
I si em permeteu citar un tros del pròleg que vaig escriure al llibre Alta Ribagorça, 17 excursions en Btt: "Tot viatge físic és també un viatge interior, doncs no es tracta d’anar quan més lluny millor sinó de fer-ho amb els ulls ben oberts i l’ànima com una esponja, capaç d’absorbir tots aquells detalls que la nostra curiositat és capaç d’apreciar. I viatjar es pot fer per terres exòtiques de regions llunyanes però també per mil indrets fascinants del nostre petit país i, fins i tot, pels suburbis de la nostra ciutat. El viatge en totes les seves formes i dimensions pot ser molt enriquidor, dependrà sobretot de la nostra actitud."
Per això us animo a posar el rumb cap allí on indiqui aquell explorador que tots portem a dins i a viure el present amb tota la intensitat.
Au doncs, és l'hora de preparar la motxilla, muntar el cavall de ferro i sortir a explorar!
Només depèn de vosaltres
 |
| FINS LA PROPERA!! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada